Les activitats del Teatre Nacional de Catalunya es van iniciar a la Sala Tallers el 12 de novembre de 1996 amb l'estrena d'Àngels a Amèrica. El mil·lenni s'acosta, de Tony Kushner. El fet va significar la culminació d'un llarg procés iniciat en els primers anys vuitanta que va culminar amb la proposta d'encarregar la creació i l'organització del futur Teatre Nacional de Catalunya a Josep Maria Flotats.
El projecte de construcció de l'edifici que ocupa en l'actualitat el Teatre Nacional de Catalunya va ser encarregat a l'arquitecte Ricardo Bofill l'any 1988. En la fase ja final de construcció de l'edifici, el març de 1995, el govern de la Generalitat de Catalunya va nomenar Josep M. Busquets administrador general, i Josep Maria Flotats director–fundador del Teatre Nacional de Catalunya. El mes de juny de 1995 es va constituir la societat anònima Teatre Nacional de Catalunya, SA, el Consell d'Administració de la qual va ser presidit per Marta Lacambra fins a l'octubre de 1996. Des d'aleshores i fins al maig de 2011, la presidència va recaure en el senyor Romà Cuyàs.
La inauguració oficial del Teatre Nacional de Catalunya es va produir l'11 de setembre de 1997 amb L'auca del senyor Esteve, de S. Rusiñol, amb direcció d'Adolfo Marsillach. Josep Maria Flotats va ser el director del TNC la temporada 1997/1998.
Paral·lelament, Domènec Reixach va començar a preparar la segona temporada del TNC des de la direcció del Centre Dramàtic de la Generalitat, en la que seria la darrera temporada d'aquesta institució. Reixach va assumir la direcció artística del TNC des de la temporada 1998/1999 fins a la temporada 2005/2006.
El mes de març de 2004, Joan Francesc Marco va ser nomenat conseller delegat del TNC en relleu de Josep Maria Busquets, que exercia aquest càrrec des de la creació de la Societat el 1995, i, a partir del març de l'any 2007 en substitució de Joan Francesc Marco, Alfred Fort va assumir el càrrec d'administrador general del Teatre Nacional de Catalunya.
Paral·lelament, a partir de la temporada 2006/2007 Sergi Belbel va assumir les funcions de director artístic del Teatre Nacional de Catalunya i fins al 30 de juny de 2013 va afrontar la responsabilitat de consolidar, ampliar i diversificar el públic del teatre amb propostes per fer arribar la cultura a tota la ciutadania.
El mes d'abril de l'any 2011, amb un nou govern a la Generalitat de Catalunya, Alfred Fort deixa el càrrec d'administrador general del TNC i alhora es renova la majoria de membres del Consell d'Administració, presidit per Sol Daurella Comadrán en substitució de Romà Cuyàs, que ocupava aquest càrrec des de l'any 1995. A partir d'aquest moment, el Teatre Nacional de Catalunya s'organitza en dues àrees: l'artística, liderada per Sergi Belbel, i la de gerència, liderada per Josepa Piñol. A partir del juliol de 2012, Mònica Campos assumeix el càrrec de directora executiva del TNC.
L'any 2012 s'inicia un procés de selecció de la nova Direcció artística del TNC i a partir de l'1 de juliol de 2013 Xavier Albertí assumeix el càrrec de nou director artístic en substitució de Sergi Belbel. Durant les vuit temporades de Xavier Albertí, el TNC s’ha mantingut en la línia de la programació dels clàssics i dels contemporanis universals i ha destacat, molt especialment, la programació de l’autoria catalana contemporània així com la redescoberta del patrimoni català autòcton gràcies als epicentres patrimonials de cada temporada, els quals ens han ajudat a acostar-nos a algunes de les figures clau per entendre el teatre català modern:
Al llarg d’aquestes vuit temporades, el TNC ha esdevingut el principal editor de textos teatrals gràcies a les publicacions dels textos d’algunes de les obres de la temporada i dels volums de Teatre reunit dedicats a autors destacats del panorama teatral.
L’any 2021 es va iniciar un nou procés de selecció de la nova Direcció artística del TNC i a partir de l’1 de setembre de 2021, Carme Portaceli assumeix el càrrec de nova directora artística.
El setembre de 2015, el Consell d’Administració del TNC es torna a renovar i Neus Aranda n’assumeix la presidència.
