En un país imaginari devastat per una guerra, dos treballadors fan desaparèixer els cadàvers cremant-los, incapaços d'entendre que cremant carn han cremat allò quedava de la seva humanitat. Una dona, supervivent, s’aixeca d'entre els morts, perduda enmig de les cendres. Una dona, sola, que va deixar enrere tota una vida. Els homes la vestiran, l'alimentaran, s'acostumaran a la seva presència. Ella els ajudarà, almenys en aparença, en la seva tasca morbosa. La dona cuida de cadascun dels cadàvers, els acaricia, els parla, els porta un moment d'humanitat en la mort i emmagatzema noms i records. Traspua l’angoixa existencial davant un món tan absurd que és capaç d’acceptar la liquidació de part de l’espècie sense immutar-se.